Lean el suplemento de exteriores de Libertaddigital , pèro no se pierdan El minipallywood Es una crónica sobre un video de un bombardeo manipulado que hace un blog de Periodistadigital. Luego vienen las disculpas( ha tenido que salir a pedir disculpas )
ORIENTE MEDIO
Claridad moral en Gaza
Por Charles Krauthammer
"El pasado sábado, miles de habitantes de Gaza recibieron un mensaje de correo en árabe en el que el ejército israelí les instaba a abandonar las casas en que pudiera haber armas escondidas" (Associated Press, 27 de diciembre). Hay conflictos geopolíticos que son moralmente complicados. La guerra que se libra en la Franja no es uno de ellos: su claridad moral es no sólo infrecuente, sino atroz.
LAS GUERRAS DE TODA LA VIDA
La entrada en Gaza
Por Horacio Vázquez-Rial
Leo a Gabriel Albiac, a Ana Nuño, a Jaime Naifleisch, a Juan Carlos Girauta, por orden de recepción de mails. Comparto observaciones de todos ellos, mis amigos, mis compañeros en la batalla constante por Israel, su derecho a existir y, sobre todo, a defenderse.... (sigue)
Medios desproporcionados
Por Ana Nuño
En apariencia, más de lo mismo: cada vez que Israel responde militarmente a una agresión, al menos desde la Guerra de los Seis Días, los medios de comunicación occidentales se erigen en jueces para leer la cartilla a los israelíes.... ( sigue)
Gaza Cristina Losada
'El presidente, así dicen portavoces oficiosos, ha suspendido su viaje a Siria y Líbano para no verse obligado a realizar declaraciones anti-israelíes. Mal se sostiene la excusa. Tales declaraciones acaba de hacerlas aquí. El presidente se debe a su electorado y su electorado pide estos días a gritos, estimulado por informaciones capciosas, condenas a Israel y llamamientos a la paz. Sólo se llama a la paz cuando Israel se defiende de los ataques terroristas. Nunca cuando los terroristas atacan a Israel. En tiempos del Imperio soviético, la paz era el embeleco que escondía la voluntad belicosa de acabar con las democracias. Ahora, sirve de parapeto al propósito de aniquilar a los judíos.
No se conoce que el Gobierno Zapatero haya presionado alguna vez a los terroristas de Hamás –ni a otros– para que cesaran sus ataques contra la población civil israelí. Se sabe, en cambio, que hace unos años, su ministro de Exteriores hizo gestiones para que la Unión Europa borrara a Hamás de su lista de organizaciones terroristas. En línea con estas credenciales y otras del mismo tenor, ZP ha acusado a Israel de "reacciones absolutamente desproporcionadas y contrarias al derecho internacional humanitario" y se ha limitado a tildar de "irresponsable" la conducta de Hamás. Quienes atacan a civiles con la intención de matarlos y tienen por objetivo declarado destruir a Israel vienen a ser, para Zapatero, unos menores de edad que se han pasado un poco en la travesura de lanzar cohetes contra sus vecinos.
Podía y debía haberse callado el presidente, como ha hecho su ídolo Obama, o limitarse a los tópicos diplomáticos de rigor, pero no se ha resistido a dar lecciones a los israelíes sobre cómo lidiar con quienes quieren liquidarlos. "No hay solución militar a la crisis", sermonea ZP, maestro en tratar con terroristas, como si fuera Israel quien cree tal cosa. Pues no. Son los terroristas quienes están convencidos de que sus ataques resultan fructíferos. La violencia, contra lo que dicta el lugar político común, no es estéril para ellos. Como no lo ha sido para ETA. La larga era del terrorismo palestino, el reconocimiento internacional que ha conseguido, la simpatía que despierta son las pruebas de que funciona y los réditos que aseguran su continuidad.Ahí está, como prueba adicional, la reacción del propio Zapatero, aunque resulte irrelevante para el devenir de la "crisis": ligera colleja a los terroristas, por aquello de la equidistancia, y fuerte varapalo a Israel por tratar de defenderse de ellos. Sólo le falta aconsejar a los judíos que acepten su sacrificio y se dejen matar, como hizo su admirado Gandhi en la época del Tercer Reich.
**********************
Pere Bonnin:
Pixar fora de test Y su tradución al inglés ( Piss out of lavatory)
http://wearedoinghere.blogspot.com:80/2009/01/piss-out-of-lavatory.html
Totes les persones que es varen manifestar el capvespre de dia 2 de gener a la plaça
d’Espanya de Palma, davant les barbes del rei en Jaume, i en altres llocs del Regne,
sabien ben bé contra qui ho feien: el seu dimoni era Israel. M’he preguntat, però, fossin
moros o cristians, devots o descreguts, si sabien a favor de qui o de què es
manifestaven. No em sorprendria que els dirigents de la Federació d’Associacions
Musulmanes de Balears i d’altres federacions musulmanes establertes en territori
borbònic ho sabessin prou bé i complissin les consignes que solen arribar de qui les
manté. Reunir un miler de persones a Ciutat de Mallorca requereix una bona
organització i una feina constant. La meva felicitació als cappares de la moguda.
Ara bé, no crec que Eberhard Grosske, comunista però que juga a la lliga de la
monarquia, Miquel Àngel Llauger, de qui com a diputat hom espera que conegui com a
mínim la ideologia que representa, o Fina Santiago i Nanda Ramon, que passegen pel
món el seu cognom de jueus conversos, tenguin la més mínima idea de la ideologia i de
la gent a què feien costat. Si es pensen que ho feren a favor del "poble palestí", pixaren
fora de test, perquè ni Hamàs ni Hezbol·là no el representen, per molt que la gent de la
franja de Gaza els hagués votat, com Hitler no representava el poble alemany, ni
Mussolini el poble italià, ni Franco i els nacionalistes de FET i de les JONS el poble
espanyol, en cas que aquest poble, com el palestí, existeixi de veritat i no sigui un totum
revolutum plurinacional.
Hamàs, contra el qual combat Israel, és per ideologia, organització, aspiracions i fets
una clonació del nazisme, del feixisme italià o espanyol, amb l’única diferència que en
lloc d’una creu gammada o sense gammar enarbora la mitja lluna i tergiversa l’Alcorà
com els nazis i feixistes tergiversaren els llibres sagrats cristians per tal d’implantar una
ideologia aristocràtica. El primer objectiu és estendre l’islam per tot el Pròxim Orient; el
segon, reconquerir les terres del darrer Califat, és a dir, Hamàs i altres organitzacions
islamistes pretenen fer tornar enrere el rellotge de la història. Comparteixen, per tant, la
finalitat imperialista de nazis i feixistes servint-se de la religió.
Les autoritats mallorquines esmentades i el nostre imponderable ministre d’Afers
Estrangers, que va telefonar al president Abbàs dient que se sentia palestí davant la
resposta antiterrorista d’Israel, haurien de ser més respectuosos amb els seus
coreligionaris de l’esquerra que es varen batre a mort justament per impedir que
triomfés a Europa la ideologia que ells ara, per ofuscació antiisraeliana, promouen i
dignifiquen. Els palestins que aconsegueixen sobreviure esquivant la tirania d’Hamàs o
d’altres organitzacions de la "resistència palestina" se’n fan creus –o mitges llunes–
veient com l’esquerra europea ha perdut els papers. I és que la nova fornada
d’esquerranosos va pel món esmaperduda des que ja no rep les consignes del PCUS
distribuïdes per la KGB.
A l’esquerra europea, se li fongueren els ploms amb el pacte de Hitler amb Stalin. Era
un pacte entre dimonis i no va prosperar. La victòria dels aliats i l’ascens de la Unió
Soviètica com a superpotència varen convertir el comunisme en un instrument en
benefici no de la revolució proletària, sinó del interessos imperialistes de Rússia. De la
mateixa manera, tant Hezbol·là com Hamàs, lluny de defensar els interessos palestins,
són els instruments d’Iran per estendre el seu domini al golf Pèrsic en primer lloc i
després onsevulla. Els governs de Kuwait, Emirats, Jordània, Egipte i Aràbia Saudita
saben perfectament que Israel, combatent Hamàs, els està traient les castanyes del foc
en la lluita contra el feixisme islamista manegat en aquest cas per Iran.
D’altra banda, quan es tracta d’acusar Israel, hom frivolitza el terme genocidi.
Qualsevol entès en tàctica militar sap perfectament que un exèrcit menys curós amb la
vida de l’enemic hauria provocat milers de morts, sobretot tenint en compte que Hamàs
fa servir d’escut humà la població civil. Si vos esgarrifa l’expressió "¡Viva la muerte!",
del general Millán-Astray, pensau, senyores i senyors de l’esquerra amb kefià, que tota
l’educació de les escoles palestines es funda clarament en aquesta dita feixista.
Comprovau-ne els llibres de text. Per contra, tant Israel com l’esquerra alliberadora
sempre han cridat: Visca la vida, visca la llibertat! I per aquesta vida i per aquesta
llibertat han combatut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario